Monestir de la Trinititat / València

EL PAISATGE:
monasterio_trinidad-blackwhite

Situat a la vora esquerra del riu Túria, al començament del carrer Alboraia i junt al pont de la Trinitat i el Museu de Belles Arts, el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat és un dels conjunts conventuals més destacats de la ciutat de València.

Fundat per la reina Maria de Castella, que hi està enterrada, durant la segona meitat del segle XV es va convertir en  un referent espiritual, social i cultural de la ciutat, sobretot quan, a finals del mateix segle,  l’escriptora i humanista Isabel de Villena es va convertir en abadessa i l’escriptor Jaume Roig en el metge del convent.

Declarat Monument Nacional el 1982 i Bé d’Interès Cultural a l’any següent, el conjunt destaca per ser un exemple de transició de l’arquitectura gòtica a la renaixentista. Tot el complex conventual s’organitza al voltant del claustre, molt elegant i auster amb centra influència cistercenca. En la galeria sud es troba el sepulcre de Maria de Castella. Al claustre donen la sala capitular, la sagristia i el refectori. L’església segueix el model del gòtic català de nau única i va ser redecorada durant el període barroc.

El monestir sempre ha estat regentat per monges clarisses. Va estar habitat fins el 2014, quan les últimes  monges es traslladen a un altre convent de la ciutat. Des d’aleshores el conjunt està obert al públic i es pot visitar.

COM ARRIBAR?

Per a arribar a València des de Castelló o Alacant es pot fer tant per carretera en tren o en autobús.

Tant des d’Alacant com des de Castelló es pot arribar a València seguint la AP-7 en direcció València.

Amb tren des d’Alacant amb la línia C-1 i des de Castelló amb la C-6.

EL LLIBRE

Finalista dels premis Novelpol 2017 a la millor novel·la policíaca de l’any, Black Mountain 2017 i a la millor novel·la de l’any de Cartagena Negra, Sucios y malvados és un inquietant thriller que combina les estructures de la novel·la policíaca amb una reflexió sobre la justícia, el sexe, el poder i la violència contra les dones. Ambientada a la ciutat de València, conta la història de quatre dones que davant la passivitat de la justícia amb la violència contra les dones decideixen ajuntar-se per a fer complir la llei al preu que siga. Aquestes quatres dones conegudes com “dones de cadira”, malnom de les prostitutes valencianes en el segle XVII, es reuneixen al Reial Monestir de la Trinitat per a dissenyar un pla que les portarà a les profunditats d’una València ombrívola.

 

Les descripcions i les referències històriques sobre el Monestir de la Trinitat que fa  Juanjo Braulio en Sucios y malvados són reals, però l’orfenat, el menjador social i servei d’ajuda a dones maltractades  o en situació de prostitució que es citen en aquest recinte històric pertanyen a la ficció.

 ……

En verano, el claustro del Real Monasterio de la Trinidad siempre está fresco gracias a los gruesos muros de piedra y a la lujuriosa vegetación de plátanos de sombra, palmeras, rosales y arbustos de boj que lo invaden. Entonces resulta una delicia estar, incluso en los días de ponentà, el temible viento cálido que viene del oeste, el cual provocó que los valencianos acuñaran aquello de que “de ponent, ni vent ni gent”. Sin embargo, en invierno, da la sensación de que la temperatura allí dentro es tres o cuatro grados más baja que en el resto del mundo. La humedad gélida repta por las patas de las sillas plegables hasta alcanzar a sus cuatro ocupantes para hacerlas temblar de frío.  A pesar del cielo encapotado, hoy no ha llovido de momento. Sin embargo, se espera que las nubes blancas que se amontonan sobre ellas descarguen agua conforme avance la tarde. Las cuatro mujeres se arrebujan en sus gruesos abrigos. Todas menos Cristina Llorens mantienen los guantes puestos, pero la psiquiatra se los ha quitado para poder manipular la carpeta que, con el logo de la Conselleria de Sanitat en su portada, ha sacado del bolso-maletín que traía consigo. Despliega un par de papeles en su regazo, poniendo extremo cuidado en que no caiga ninguno al suelo empedrado y brillante por el agua. La médica sujeta los documentos con el antebrazo Izquierdo; mira el reloj y es, como de costumbre, la primera en hablar:

-Será mejor que nos demos prisa- señala hacia arriba con la mano que le queda libre-, no sea que aún nos caiga un chaparrón.

-No me gustan las prisas con estas cosas, Cristina –dice Elvira Quirós-. Esto es muy serio y lo sabes. Quizás este asunto podía haber esperado, al menos, a que mejore el tiempo antes de reunirnos aquí, ¿no?

La psiquiatra ignora el tono de reproche que gotea entre las palabras de la jueza. No le preocupa que Elvira esté más o menos enfadada. Sin embargo, hay algo en su compañera de reunión junto al sepulcro de la reina María de Castilla que empieza a inquietarla. Está acostumbrada a analizar lo que pasa por la cabeza de sus pacientes, principalmente, hablando con ellos. En la magistrada percibe cada vez más dudas y unas inseguridades que no existían hace casi una década, cuando empezaron a juntarse algunas tardes para lamentar su suerte y, sobre todo, cuando decidieron las cuatro que había que hacer algo más que quejarse.

 

(Sucios y malvados, Ediciones B, 2017)

LLOCS D'INTERÉS:

El Monestir de la Trinitat situat a la vora esquerra del riu Túria, es troba  entre els Ponts de la Trinitat i el Pont de Fusta. Aquest últim compta amb una històrica parada de tramvia amb connexió amb les línies 2 i 4. Arribar al Monestir de la Trinitat també es possible amb autobús amb les línies 80,94 i 95 amb parada a Pont de Fusta.

Trobem als voltants del Monestir de la Trinitat altres llocs amb atracció turística de la ciutat de València, com el Museu de Belles Arts de València. Aquest museu és la segona major pinacoteca d’Espanya amb obres dels segles XV al XIX.

Museu de Belles Arts de València

Adreça: Carrer de Sant Pius V,9 46010 València

Telèfon: 963870300

Horari de Dimarts a Diumenge de 10:00 a 20:00 i entrada gratuïta.

Web: http://museobellasartesvalencia.gva.es/va/

 

Els jardins de Vivers de València es remunten als horts associats a l’Almúnia. Varen ser manats construir pels reis de la Taifa de València. Els jardins formaven part de la finca del Real, tenen una forma rectangular que resulta un eixample modern d’una antiga finca musulmana (real) que fou mantinguda pels reis cristians

 

Aquest jardí d’origen àrab, va ser ja utilitzat com a jardí al menys des del 1650 quan Felip II els utilitzava per plantar tarongers i llimers per embellir el seu jardí.  Han estat ampliats en diverses ocasions, compten amb un gran varietat de flora a més de nombroses fonts i cascades repartides per tot el parc.

 

Jardins de Vivers

Adreça:Carrer de Cavanilles, 1, 46010 València

Telèfon:962 08 43 04

Jardí Botànic de València

Els inicis del Jardí Botànic son al 1567 Fou a l’any 1767 quan Gregori Mayansva reclamar un jardí depenent de la Universitat de València responsable del catedràtic de botànica. En 1786 la Universitat de València aprova la reforma del pla d’estudis amb la Càtedra de Botànica, i es fa més urgent la creació del jardí botànic per a realitzar les practiques de la càtedra.

Però realment els inicis del Jardí Botànic son al 1567 quan es va fundar un hort de plantes medicinals anomenat hort de simples.

 

Fins el segle XIX el Jardí Botànic va anar canviant de localització en la ciutat de València fins que al 1802 es va assentar definitivament a l’Hort de Tramoieres.

El Jardí va sofrir un abandó i va ser restaurat íntegrament dels anys 1989 als 2000.

Actualment el Jardí dedica la seua investigació al coneixement de la diversitat vegetal

A més té una abundant activitat educativa. El Jardí Botànic depèn de la Universitat de València.

 

El jardí Botànic de València

Adreça:Carrer de Quart, 80, 46008 València

Telèfon:963 15 68 00

Web:jardibotanic.org

Torres de serrans

Quasi enfront del Monestir de la Trinitat trobem les torres de Serrans, que junt amb les de Quart són les úniques restes de la muralla de la ciutat que encara es conserven, es troben en el actual barri del Carme.

 

Les torres de Serrans o Porta dels Serrans, son l’entrada nord de la muralla al segle XIV, són amb les Torres de Quart les úniques restes que queden i perteneixen al gòtic valencià.

 

Museu de ciències naturals

El Museu de Ciències Naturals es troba dins dels Jardins de Vivers

Adreça:Jardins de Vivers, Carrer del General Elio, s/n, 46010 València

Telèfon:962 08 43 13

L'AUTOR

Juanjo Braulio (València, 1972). Periodista i escriptor. Treballà en Diario 16, Las Provincias, on va ser redactor de medi ambient, municipal, política i cap d’opinió. Posteriorment va col·laborar en Suplemento Semanal XL, Colpisa, ABC i RTVV. L’any 2004 va publicar La escalera de Jacob, un recull dels seus articles d’opinió apareguts en diferents diaris. Anys més tard  publicà En Ítaca hace frío, un llibre de viatges sobre Suècia. L’any 2015 apareix la seua primera novel·la, El silencio del pantano, Novel·la Negra de l’Any de la col·lecció La Trama d’Edicions B, a la que va seguir Sucios y malvados.

ON MENJAR:

Restaurant Lienzo

Adreça:Plaça de Tetuan, 18, Baix Dreta, 46003 València

Telèfon:963 52 10 81

Web: restaurantelienzo.com

Restaurant El Forcat

Adreça:Carrer de Roteros, 12, 46003 València

Telèfon:963911213

Web: elforcat.com

ON DORMIR:

Ad Hoc Monumental

Adreça:Carrer de Boix, 4, 46003 València

Telèfon:963919140

San Lorenzo Hotel Boutique

Adreça:Plaça de Sant Llorenç, 2, 46003 València

Telèfon:960621693

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca