El Portet de Catarroja

LA RUTA:

A l’Albufera, un portet és un espai de canal on s’aparquen les barques a les vores de la séquia. Majoritàriament, però, ja no són instruments de treball per a guanyar-se la vida amb la pesca. Avui, s’utilitzen, sobretot, perquè famílies o visitants curiosos hi passegen.

Barques al port de Catarroja. Imatge: Francesc Vera
COM ARRIBAR?

Per a arribar al Port de Catarroja la primera opció és amb cotxe. Des de València, per la Autovía V-30 i després prendre la V-31 cap a Catarroja (eixida 8) i arribar al camí del Port de Catarroja on podem trobar un ampli aparcament.

També es possible arribar amb tren fins a Catarroja (línies C1 o C2 ) i després accedir fins al port caminant o amb bicicleta.

No havia tornat al Port d’ençà que havia anat amb Pep, fa una trentena anys, i trobe el lloc un pèl canviat. En una banda del canal hi ha un embarcador de fusta on s’arrengleren les barques. Hi predominen els albuferencs de quilla plana i una eslora de tres a quatre metres, cosins germans de les pomposes gòndoles venecianes, ideals per a la navegació en aigües poc profundes i de canals estrets. Algunes embarcacions mostren el pal aparellat amb la vela llatina, vestigi d’un món antic i productiu, ara amb una funció purament recreativa.

[1] Pasqual Alapont, La lloba de la marjal, Edicions Bromera.

El portet de Catarroja és un dels més emblemàtics del llac. Era el camí natural dels veïns de la ciutat de València i dels pobles dels voltants per navegar fins al Palmar o el Perellonet, abans que es construïra la carretera de Nazaret Oliva a principis del segle xx.

Els pescadors de Catarroja, amb la seua tasca quotidiana crearen un camí i una inèrcia. El Palmar era una illa, no inaccessible, però de comunicació incòmoda; el Saler no ha tingut existència certa fins fa quatre dies; la Devesa fou un bloc forestal impenetrable, amb serps i senglars i toros braus. De València a l’Albufera, durant segles, el vial més fàcil era el de Catarroja. Les llises i les anguiles, les tenques i els llobarros, entraven en les pescateries de València, sovint, pel conducte de Catarroja.       [2] Joan Fuster, LAlbufera, Edicions Bromera.

 

Si disposeu de temps, podeu buscar algú que us faça un passeig amb barca i comprovareu que:

 

La barca obri solcs,

talla les paraules

que l’aire escriu

i allunya en cercles.

El llac no té camins,

és el camí, món on el cel

té pell d’aigua,

verda planura encesa.

Al port els hòmens treballen,

en xarxes capturen la llum

i la llancen a terra

en l’escata dels peixos.

[3] Berna Blanc, Albuferenc, El petit editor.

Pescadors en la Rambla del Poyo, a la vora del motor de Pipa. Catarroja. Imatge: Francesc Vera

Dirigiu-vos a l’interior del llac cap al «lluent», on les aigües són d’una resplendor brillant:

Hi descobrirem el verdader significat de la paraula «lluent». Aquell dia, una lluentor de colors blavosos-grisos-rojos inadjectivables, envoltà la nostra barqueta quan el sol començava a dir adéu per enrere de la serra de l’Ave o de Dos Aigües. De sobte, el silenci cromàtic que envoltava el paratge quedà esquinçat quan ben a prop d’una mata, un miler de garses buscant acorruar-se per dormir, alçaven el vol una altra vegada amb crits creuats…

[1] Paco Tortosa i Pepa Prósper, LAlbufera. Guia de descoberta del Parc Natural. Publicacions Universitat de València.

 

I tornem al port perquè

A l’hora de dinar, el sol embriaga i la lentitud llaura el paisatge. A la séquia on estan amarrades les barques salta alguna tenca o alguna llissa juganera. Per la senderola arbrada paral·lela al canal no passeja ningú i abelles i vespes hi leviten. Encara es veu alguna haveria dormitant vora els camps d’arròs, que avui són com safates d’argent, perquè és final de maig i han estat negats per a la sembra.

[2] Ramon Ramon, No sé què mor, Edicions 3 i 4.

 

I, com que hi ha ganeta, es pot dinar als restaurants situats a les vores de la séquia; és un bon lloc per fer-se una paella o un allipebre. «Els homes de l’aigua que han habitat les vores de l’Albufera feren una descoberta tan important com matinera: amb l’arròs no es passa gana. És una assegurança contra les mudances de la política, els desastres naturals i les crisis bèl·liques.»

[3] Emili Piera, La cuina de lAlbufera, Perifèric Edicions.

 

Després de dinar, una passejada pel port i, si un té ganes, es pot allargar fins al tancat de la Pipa.

Autor dels textos: Salvador Vendrell

Plats típics, restaurant Casa Baina, Port de Catarroja  Imatge: Francesc Vera
Plats típics, restaurant Casa Baina, Port de Catarroja Imatge: Francesc Vera
AUTORS

Pasqual Alapont        (Catarroja, 1963). Autor de les obres juvenils: L’ovella negra (Edebé), L’infern de Marta i Pell de corder (Edicions Bromera), de la novel·la per a adults El mal que m’habita (Premi València de Narrativa) (Edicions Bromera) i una quinzena d’obres de teatre.

Joan Fuster          (Sueca, 1922-1992). És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx. Nosaltres, els valencians (Edicions 62) és una de les obres més conegudes, però també va conrear altres gèneres com ara els aforismes, el dietarisme i els estudis literaris.

Berna Blanch     (Catarroja, 1967). Ha centrat la seua carrera literària en el camp de la poesia però també ha fet incursions en la narrativa. D’entre les seues obres destaquen: Espiga (Meteroa), Pol·len (Edicions Bromera) i Albuferenc (El petit editor).

Paco Tortosa    (Vallada). Ha publicat al voltant de trenta llibres sobre el patrimoni cultural i natural del territori valencià. Una de les seues obres més reeixides i conegudes és España en bici (Edicions 96).

Ramon Ramon    (Catarroja (1970). Conrea la poesia i l’assaig. Entre les seues obres: Cor desmoblat (Denes), Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012) (Perifèric Edicions) i Llum a l’atzucac (dietari, 2012-2016) (Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta) (Edicions Bromera).

Emili Piera      (Sueca, 1954). És autor dels llibres: L’any de la invasió (Edicions del Bullent), Mort al Palau (Editorial Coco), El punyal d’Abraham (3i4), La nostra cuina (Perifèric Edicions), i l’assaig Dietari de guerra (Edicions Bromera).

ON MENJAR:

Com bé diu Emili Piera, al Port de Catarroja és el lloc idoni per a menjar un bon allipebre. Trobem alguns restaurants on podem degustar aquest i altres plats  tipic de la gastronomia Valenciana.

ON DORMIR:

Si voleu continuar visitants els altres punts de la ruta literària de l’Albufera o altres punts d’interès al voltant del Portet de Catarroja, us podeu allotjar  a algun dels hotels que es troben a prop:

LLOCS D'INTERÉS:

El Port de Catarroja destaca per ser un dels punts d’entrada a l’Albufera i la via de comunicació amb el Palmar o el Perellonet abans que es construïren les actuals carreteres d’accés. A aquest port atraquen, es construeixen i es reparen les barques típiques que naveguen la llacuna (albuferencs). Al port de Catarroja es l’únic punt on es conserva encara l’ofici del calafat basat en la reparació d’aquestes barques típiques.

La vela llatina que és de navegació molt lligada al Mediterrani, una tècnica també té importància al port de Catarroja, ja que, es celebren exhibicions de vela llatina i la processó de Sant Pere amb barca, a finals de juny.

A més, es una zona excepcional per a observar las diferentes clases de aus que habiten la llacuna (que en són més de 300).

Des de el port és pot realitzar una Ruta fins al Tancat de la Pipa (Ruta Blava) i gaudir de la diversitat d’aquesta àrea de reserva natural dins de l’Albufera.

Per últim una de les activitats més recomanades si es visita el port de Catarroja és un passeig en barca que et porta per la llacuna fins al canal de l’albufera i des d’on es pot contemplar la diversitat de fauna i flora i presenciar un capvespre màgic. Es pot contractar una vegada al port o amb antelació en la web ( paseosenbarca.com).

Durant tot l’any es bona idea visitar el port però els mesos de maig a setembre són els més recomanables ja que són els de l’època de l’arròs i des d’aquest punt es poden contemplar els arrossars.

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca