El Palmar

LA RUTA:
El Palmar, cabila de barquers i pescadors:

El Palmar és el poble més típic de l’Albufera, «cabila de barquers i pescadors, retratat en l’escriptura violenta de Cañas y barro, i cal visitar-lo»

Capvespre a l'embarcador del Palmar Imatge: Francesc Vera
COM ARRIBAR?

Per a arribar al Palmar amb cotxe cal prendre la CV-500.

Per a accedir amb bus es fa amb la línia 25 de la EMT que va des de la Porta de la Mar fins el Perelló.

Reserva Natural del Racó de l'Olla en el Parc Natural de l'Albufera. Imatge: Francesc Vera

Mentre ens hi acostem amb el cotxe, ja  contemplant els escenaris de la novel·la de Blasco Ibáñez, podem reflexionar-ne, amb els nostres poetes, sobre el títol:

«L’eficàcia dels títols de Blasco Ibáñez m’ha semblat sempre inqüestionable. Reduir el món de l’Albufera a un títol com Cañas y barro em sembla una cosa formidable. Si Blasco hagués escrit la novel·la en el seu idioma potser hauria dit, amb més precisió, Fang i pallús, una expressió molt nostra i que al·ludeix als elements primordials en la construcció d’una barraca».

[1] Vicent Andrés Estellés, Animal de records. Memòries, Edicions Bromera.

El nucli urbà se situa damunt d’una illa al sud-est de l’Albufera.

«Els historiadors assenyalen que fou durant la segona meitat del segle xviii quan alguns pescadors i les seues famílies —sembla ser que de Russafa— començaren a fixar la residència a l’illa».

[2] Paco Tortosa i Pepa Pròsper, L’Albufera. Guia de descoberta del Parc Natural, Publicacions Universitat de València.,

La vida dels habitants del Palmar, per tant, ha estat sempre relacionada amb la pesca del llac al voltant del Comú i la Comunitat de Pescadors, que no admetia les dones fins que, no fa massa anys, aquestes guanyaren judicialment el dret a inscriure’s en el sorteig que es fa cada any de cada tros de la jurisdicció del Palmar.

En arribar-hi, comprovarem que els veïns viuen a petites cases unifamiliars, de planta baixa i un primer pis, en uns carrers paral·lels que tenen el punt d’origen a la plaça del poblat. No us perdeu les poquetes barraques que hi queden de finals del segle xix i principis del xx, però no us fieu del «paisatgisme sentimental» de Teodor Llorente:

 

Com la gavina de la mar blavosa

que en la tranquil·la platja fa son niu

com lo nevat colom que el vol reposa

de l’arbre verd en lo brancatge ombriu;

blanca, polida, somrisent, bledana,

casal d’humils virtuts i honrats amors,

l’alegre barraqueta valenciana

s’amaga entre les flors…

[3] Teodor Llorente, Obra valenciana completa, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

No deuria ser tan bonic viure en una barraca.

«La llar on no cabia tanta joia, la dolça barraqueta valenciana, construïda sota l’advocació de la sagrada creu, que la coronava, era digna d’un rei o, fins i tot, d’un déu que sapigués apreciar el valor de les coses perdurables. Els murs, d’una blancor immaculada, eren el viu reflex de les innocents ànimes dels llauradors i, fins i tot, quan plovia, les goteres i la tos dels tuberculosos s’unien en una dolça harmonia conformant un concert incomparable.»

[4] Josep Franco, «L’Albufera, visió tangencial», catàleg de l’exposició del mateix nom, II Jornades fotogràfiques a València, 1985, Conselleria de Cultura.

No us hi capfiqueu, però feu les dues coses més interessants que podeu fer en aquest indret: dinar i fer un passeig amb barca, perquè, com sabeu, a la pesca i agricultura tradicionals, els habitants del Palmar hi han afegit la restauració com una ocupació important per guanyar-se la vida. Mengeu-vos, si us ve de gust, un allipebre, que és el plat local per excel·lència. Després, busqueu una barca —si pot ser, amb vela llatina— o simplement camineu un poc pels voltants i veureu que:

una garsa passa volant entre les canyes,

una pedra redola pel marge, el carrisqueig dels grills…

Passege, embriagada de sol·litud, la calma del vespre,

oblide la tristesa a la vora del llac

on les herbes creixen arran l’aigua dolça

[5] Maria Carme Arnau, Itinerari de tendresa, Edicions Bromera.

 

Barraca a la vora de l'Albufera en El Palmar. Imatge: Francesc Vera

No begueu molt, per si de cas us passa com a un personatge de Cañas y barro:

Una tarde que digería su vino en un ribazo vio ciertos remolinos y hervir el agua en grandes burbujas. Alguien buceaba en el fondo, entre las redes que cerraban el canal, buscando los mornells cargados de pesca. Metido en el agua, con una percha que le prestaron, persiguió a palos a un animal negruzco que corría por el fondo, hasta que consiguió matarlo, apoderándose de él.

Era la famosa llúdria de la que se hablaba en el Palmar como de un animal fantástico; la nutria que en otros tiempos pululaba en tal cantidad en el lago, que imposibilitaba la pesca, rompiendo las redes.

[6] Vicente Blasco Ibáñez, Cañas y barro, Akal.

Autor dels textos: Salvador Vendrell

AUTORS

Joan Fuster   (Sueca, 1922-1992). És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx. Nosaltres, els valencians (Edicions 62) és una de les obres més conegudes però també va conrear altres gèneres com ara els aforismes, el dietarisme i els estudis literaris.

Vicent Andrés Estellés           (Burjassot, 1924-València, 1993). És un dels poetes valencians més importants del segle xx. Té una obra molt extensa, d’entre elles destaquen: La clau que obri tots els panys (Diputació Provincial de Valencia) i el Llibre de meravelles (3i4).

Paco Tortosa  (Vallada). Ha publicat al voltant de trenta llibres sobre el patrimoni cultural i natural del territori valencià. Una de les seues obres més reeixides i conegudes és España en bici (Edicions 96).

Vicente Blasco Ibañez (València, 1867-Menton, 1928). Va escriure la seua obra quasi exclusivament en castellà, però una part ha estat traduïda al valencià per l’editorial Austrohungaresa de Vapors: Arròs i tartana, Flor de maig, Canyes i fang i Els quatre genets de l’apocalipsi.

Teodor Llorente (València, 1836-1911). És el poeta més reconegut de la Renaixença valenciana. De la seua obra en valencià destaca una única recopilació Llibret de versos (1885) reeditat en 1902. En el llibre alterna poemes lírics amb altres de temàtica més valencianista.

Josep Franco       (Sueca, 1955). És un autor destacat de la narrativa actual. D’entre les seues novel·les: Manuscrit de mossén Guerra, Vent d’Almansa, Les potències de l’ànima i Els hereus de la derrota, totes elles publicades en Edicions Bromera.

Maria Carme Arnau   (Alfara del Patriarca, 1958). Inicia la seua carrera literària amb Bri de vols. Els seus darrers poemaris publicats són: En decréixer de la pluja (Premi Marià Manent de Poesia) (Cossetània Edicions) i En el principi la set i la sal (Meteora).

ON MENJAR:

Una de les raons principals per visitar el Palmar es degustar la gastronomia tipica, entre la cual podem trobar el “all i pebre”, “el esgarrat” o l’espardenyà.

Als següents restaurants podem degustar aquests plats tipics i la gran varietat d’arrossos procedents dels arrossars dels voltants:

ON DORMIR:

Si voleu continuar visitant els altres punts de la ruta literària de l’Albufera o altres punts d’interès al voltant del Palmar, es possible allotjar-se a algun d’aquests hotels que es troben a prop:

LLOCS D'INTERÉS:

Després d’un bon dinar, el millor es fer un passeig per descobrir el paisatge que envolta el  Palmar.

Gaudir dels arrossars que l’envolten i l’historia de l’arròs que ha estat tant important per a la vida del Palmar. Per conèixer part de l’historia de l’arròs podem visitar la “triadora del tocaio” que és un dels edificis més antics que encara es conserven del Palmar i l’Albufera. Lligat tradicionalment al cultiu de l’arròs, podem coneixer sl diferents processos de l’arròs.

Només accepta visites concertades i l’horari és de divendres a diumenge de 11:30 a 14:30 i de 16:00 a 19:00.

Una de les activitats més recomanades a l’albufera és un passeig amb barca, un dels llocs des d’on podem gaudir d’un passeig per la llacuna de l’Albufera és del embarcader del Palmar.

Al Palmar trobem també el museu etnològic on podem conèixer amb més profunditat l’historia del parc natural. El museu es troba al Carrer redolins 37 46012 El Palmar.

I l’horari és de Dilluns a Diumenge de 10:00 a 19:00

Per viure en primera persona com era viure a una barraca al Palmar podem visitar la Barraca del Tio Aranda que és la barraca més antiga que es conserva encara del segle XIX i que va ser habitada pel senyor Aranda fins els últims dies.

Paret amb indicadors en el carrer de la Trilladora del Tocaio, El Palmar. Imatge: Francesc Vera.

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca