El Perelló

LA RUTA:

El Perelló

Si veniu de València, abans d’arribar al Perelló, passeu pel Perellonet. Un poblet, encara del terme municipal de la capital del país, d’origen molt recent. Va nàixer en el mateix moment que es va construir la gola, l’any 1903, com a canal de desguàs de l’Albufera.

Comportes de la gola de El Perelló. Imatge: Francesc Vera
COM ARRIBAR?

Per a arribar al Perelló des de València cal seguir la CV-500, coneguda com la “Carretera del Saler”, que travessa el bosc de la devesa i el llac de l’Albufera.

També es pot acedir amb la línia 190 de METROBUS (València- El Saler- El Palmar- El perelló)

Vora el canal, es va bastir una caseta petita per a l’encarregat de les comportes i la seua família, que tenien de veïnes unes poques barraques de pescadors construïdes entre les dunes i els camps d’arròs. Va ser durant la Guerra Civil i la immediata postguerra quan un grup de famílies de «València de procedència humil buscaren un espai on construir-se una barraca i un treball, bé a la pesca, bé a l’arròs, que els permetera, almenys, sobreviure».

[1] Paco Tortosa i Pepa Prósper, L’Albufera. Guia de descoberta del Parc Natural, Bromera i Publicacions Universitat de València.

Tampoc no fa ni dos-cents anys de l’assentament de famílies de Sueca al Perelló.

Actualment és un de tants desastres urbanístics del litoral. Antic poblat de pescadors, que per a completar el jornal conreaven unes feixes de terra, on plantaven tomaqueres i melonars, el turisme mesquí, d’imitació, el turisme dels autòctons que volien emular els estrangers que venien a rostir-se a les platges, el va depredar ràpidament fent construir edificis horribles que porten noms idiotes, com ara «Cruz del Sur» o «Reina Fabiola».

[2] Xavier Serra i Francesc Vera: A peu de foto. Afers.

El Perelló es troba a l’inici d’un tram de costa, entre la gola del Perelló i el Mareny Blau, amb un dels nivells d’edificació més elevats del Parc Natural de l’Albufera. Allí comença un passeig marítim que arriba fins a les Palmeres.

Pont sobre el «pantà», El Perelló  Imatge: Francesc Vera
Pont sobre el «pantà», El Perelló Imatge: Francesc Vera

Com que sou prop de Sueca, és molt probable que us hi trobeu amb un bon escriptor i us presente alguns dels seus personatges morts o vius:

—Demà portarem la pala mecànica —digué Constructor refregant la sabata en terra—. Si tot va bé, al vespre haurem acabat.

—Villa Carmen —digué Mare—. Tants anys l’hem tinguda davant, i ara, en qüestió d’hores, serà com si no haguera existit.

—Ha estat prohibit, durant molts anys, obrar ací —digué Constructor—. «Zona protegida del Parc Natural de l’Albufera» deia l’administració. Ja em diràs que hi té a veure l’Albufera, amb tot açò! Per culpa d’aquella llei no heu tingut voreres, ni clavegueres, ni passeig marítim… Ara tot canviarà. En quatre dies açò s’omplirà d’edificis, de botigues, de gent…

[3] Manuel Baixauli, Lhome manuscrit, Proa.

Per desgràcia, ja no us hi trobareu amb Vicent Andrés Estellés. Solia passar llargues temporades a la seua casa del Perelló, allí ha pensat i redactat alguna de les seues obres més decisives; allí s’ha escrit una bona part del Mural.

«Seia a la taula de la casa del Perelló, davant del mar, i no sabia per endavant el que anava a sortir. Agafava les quartilles; si sortia el llibre de Morella, doncs escrivia això. La meua muller, Isabel, hi ha tingut molta participació».

Si lleve els ulls, cansats, d’aquest paper,

veig les veles,

la mar,

l’adolorida majestat ritual d’un crepuscle

damunt dels arrossars.

[4] J. Pérez Montaner i V. Salvador, Una aproximació a Vicent Andrés Estellés, Quaderns 3 i 4.

 

Aquests versos de l’inici del Mural del País Valencià van ser escrits per Vicent Andrés Estellés al seu pis del Perelló. Des del menjador del pis, és cert, es veia la mar. Veles? Si el poema fou escrit el 31 de desembre, no crec que en veiera gaires (…) aquests camps d’arròs són, del pis d’Estellés estant, una vaga referència mitològica.

Estellés digué que escrivia el seu poemari «al cor mateix de la l’antiga sucronense». En realitat el va escriure en un pis vulgar d’una vulgar i caòtica aglomeració turística. La poesia és clar dignifica.

[5] Xavier Serra i Francesc Vera, A peu de foto, Afers.

Vista del Perelló. Imatge: Francesc Vera

Si no heu dinat, podeu gaudir d’un bon llobarro pescat a la gola, o de qualsevol dels plats més coneguts de la cuina del terreny: paelles, allipebre, mariscades… Segur que millor menjar que el que tenien, no fa massa anys, a la marjal que teniu a la vora, només passar la carretera:

Ens vam asseure a terra i vam tornar a fumar. Vaig traure llavors un tema de conversa: les rates. Com anava el comerç de les rates? Es menjava molta rata o poca? Abans hi havia una parada en un mercat de Silla o de Catarroja, on es venien obertes en canal, ubèrrimes rates del dia, rates de marjal. (…) Jo recorde que a un amic meu, el senyor Fuster, de Sueca, li varen donar un disgust dels grossos perquè en un llibre seu havia tocat aquest tema gastronòmic de la rata. Mai no ho vaig entendre, perquè tenia el record viu encara dels dies que jo mateix havia passat a l’Albufera.

[6] Vicent Andrés Estellés, Animal de records. Memòries, Edicions Bromera.

 

No us hi perdeu tampoc el passeig amb barca. Podeu anar fins al Palmar. Si teniu molta sort, us hi podeu trobar amb Alfred el pescador:

Vet ací que en aquell temps que els ocells tenien dents, les bèsties parlaven, les persones callaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven, un vell però inexpert pescador vivia en una petita barraca al poblat marítim del Palmar, a la vora de l’Albufera.

A aquell vell li deien Alfred i cada matí baixava a l’esmentada Albufera a tractar de pescar algun peix. Pescador de canyeta i de moliner de vent, no necessita notari per a fer testament.

[7] Enric Sanç i Ángels Carreras, Alfred i els tres peixets del matí, Onada Edicions.

Quan torneu amb la barca, abans d’anar-vos-en, passeu per un forn.

«El millor del Perelló —igual que a la resta de pedanies dels voltants de la carretera de Natzaret Oliva— són, sense dubte, els forns i pastisseries, negocis moltes vegades familiars que mantenen la tradició d’elaborar productes tradicionals valencians —atenció a les coques de pimentó i tomaca!».

[8] Paco Tortosa i Pepa Prósper, L’Albufera. Guia de descoberta del Parc Natural, Edicions Bromera i Publicacions Universitat de València.

Autor dels textos: Salvador Vendrell

AUTORS

Paco Tortosa  Nascut a Vallada. Viatger incansable, fotògraf autodidacta i amant del ciclisme. Ha recorregut amb la seua bici el País Valencià i açò li ha permés publicar la seua obra més coneguda Espanya en bici.

Vicent Andrés i Estellés         (Burjassot, 1924-1993)  dels més importants poetes valencians del segle XX. Té una obra diversa i extensa. El 1971, publicà potser les seues obres més importants: La clau que obri tots els panys  i el Llibre de meravelles, potser la seua obra més coneguda.

Xavier Serra      nascut a Sueca en 1967.  El 2009 publicà en l’editorial Afers: Biografies parcials. Els 70 al País Valencià, que incloïa una sèrie de retrats de personatges que han tingut una repercussió sobre l’economia, la política i la cultura al País Valencià.

Manuel Baixauli       (Sueca, 1963) La seua obra literària destaca amb Espiral, un llibre de relats i microrelats publicat l’any 1998, quatre novel·les: Verso, L’home manuscrit, La cinquena planta i Ignot 

Jaume Pérez       (L’Alfàs del Pi, 1938)  Ha escrit diversos reculls de poesia entre els quals destaquen Màscares (1992), L’oblit (1996) i Solatge (2009). L’any 2014 publicà Geografies de l’oblit, una antologia personal que recull tant poemes publicats en llibres anteriors com poemes inèdits.

Vicent Salvador       (Paterna, 1951) Alguns dels seus llibres d’estudis literaris són el següents: Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1981, en col·laboració amb Jaume Pérez Montaner) i El gest poètic (1984).

Enric Sanç    (València, 1976) Ha publicat diverses obres poètiques com El plany de les lletres ferides  i Les hores concèntriques . La seua darrera obra ha estat el llibre infantil  Alfred i els tres peixets del matí.

ON MENJAR:

Una de les coses per les que destaca l’Albufera és per la seua gastronomia, així al Perelló podem trobar els següents restaurants on degustar la gastronomia típica de la zona:

ON DORMIR:

Si desitgeu visitar altres punts de la ruta literària de l’Albufera o coneixer amb més profunditat els voltants del Perelló podeu triar entre els següents allotjaments:

LLOCS D'INTERÉS:

El Perelló és una de les localitats d’estiueig més importants per als valencians. Les platjes més concorregudes són la del Perelló i la del Perellonet.

Un dels llocs més interessants per a visitar al Perelló és el portet del Perelló on a més de les vistes del paisatge es pot gaudir d’un passeig amb barca per la llacuna de l’Albufera.

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca