El Saler

LA RUTA:

El Saler

Si us acosteu al Saler, ja no us trobareu aquell petit poble que vivia de la pesca, avui pràcticament desapareguda. Actualment, és una de les platges preferides dels habitants de la ciutat.

Dunes del Saler Imatge: Francesc Vera
COM ARRIBAR?

Per arribar al Saler amb cotxe des de València cal prendre l’autopista V-15 des de l’eixida de la Ciutat de les Arts i les Ciències que enllaça amb la carretera CV-500 on trobem l’eixida d’El Saler.

També es pot arribar amb autobús amb la Línia 24 de la EMT que uneix La Porta de la Mar- El Saler i El Palmar.

Evidentment s’explica aquesta preferència. Es tracta d’una costa arenosa i falaguera, i per afegidura posseeix una massissa rereguarda de pins, a l’ombra dels quals —segons l’experiència demostra— són fèrtils els idil·lis i saludables les berenades familiars. Ginestes, baladres i margallons s’estrenyen en les clarianes. El Saler és una estació de cuina adequada.

[1]Joan Fuster, Viatge pel País Valencià. Obra completa 3, Edicions 62.

Els documents antics diuen que el rei Jaume I va voler mantenir la propietat de l’Albufera i de la Devesa i hi va establirla llibertat de pesca tant a la mar com al llac, però també es va reservar els ingressos de la producció de les salines que li donaren el nom al poblat. Com que era patrimoni reial, fins al segle xixno se’n van explotarles riqueses forestals i la fauna va quedar protegida.

«Un tal don Tirso Rodrigáñez, ministre d’Hisenda de la monarquia, va firmar el 23 de juny de 1911 una llei per la qual eren cedides a la ciutat de València l’Albufera i la Devesa adjunta en canvi d’una determinada quantitat de pessetes.»    [2]Joan Fuster,L’Albufera de València.Bromera.    L’Ajuntament es comprometé a continuar-hi la protecció, cosa que no va respectar la dictadura franquista amb la pèssima construcció del moment.

De totes maneres, abans de dinar, podeu fer un petit passeig pel poble:

Vora els dispersos i incongruents edificis de la dècada dels 60 i 70, al centre urbà del Saler trobem, a més de les barraques dels carrers Aguilera i de l’Embarcador, antigues construccions d’un cert encant arquitectònic: la parròquia de Sant Josep, construïda a principis del segle xx i una alqueria del segle xviii, remodelada cap al 1920.

[3]Paco Tortosa i Pepa Prósper,L’Albufera. Guia de descoberta del Parc Natural, Bromera.Publicacions Universitat de València

 

Després, deu ser interessant perdre-vos un poc pel pinar que ens ofereix diversos camins pels quals podem avançar a través d’un bosc salvatge amb baixos matolls viciosos sota l’ombra dels alts pins mediterranis. Qualsevol d’aquests camins ens portarà a la mar que, irada o submisa, retalla la platja, on gairebé en la seua vora creixen els pins d’aquesta vella Devesa que formaren les dunes que separaren la llacuna de l’Albufera de les aigües del mar. Aquesta devesa va ser, en segles passats important lloc de caça de cérvols, senglars i llebres, perdius i ocells. 

[4]Lluís Guarner, València terra i alma d’un país,Espasa Calpe, S.A.

 

Però, millor feu més cas al poeta

amb sigil s’allunyen

dos enamorats,

que l’amor que naix

vol intimitat.

Trobar un bon lloc

no els hi costa gens,

a l’espés boscatge

dels pins garriguencs

[5]Josep Lozano,L’Albufera. Palus Naccararum, Edicions Bromera.

Entreu a la pineda i, camí de la platja, acosteu-vos a les dunes. Si voleu, la visita a la Casa Forestal és gratificant. Apreciareu la ceràmica de Manises que decora moltes de les parets de les sales. Hi trobareu representada la llegenda de la serp Sanxa i el pastor que conta Blasco Ibáñez en Cañas y barro.

Una vegada fora, comprovareu la restauració de la primera línia de dunes mòbils. Això, però, no resol un dels problemes més greus de les platges del Saler: la regressió que pateix l’arena.

L’artificialització del litoral valencià ha estat la conseqüència d’un doble procés: la invasió residencial turística i l’escomesa enginyeril, això és, l’ampliació dels ports esportius, la construcció d’espigons i esculleres de defensa (…) La modificacióartificial del litoral en qualsevol punt provoca, simultàniament, un efecte volgut i un d’indesitjat. L’ampliació d’un port com la «regeneració» d’una platja causen l’augment dels embats marins —l’erosió— en un altre punt del litoral.

[6]Xavier Serra, Vicenç Rosselló, geògraf. Biografies parcials. Nascuts abans de la guerra,Afers.

 

No us hi capfiqueu, però, en històries tristes de destrucció. Heu vingut a relaxar-vos: acosteu-vos a la mar, fiqueu els peus dins l’aigua i escolteu:

 

Davant nostre s’estenia una mar tranquil·la.

Les gavines i els ànecs volaven arran de sorra.

Al darrere es divisaven llargues

fileres de dunes que s’apropaven a l’Albufera,

les refilades dels ocells que sortien dels pinars,

i la flaire de romaní, maduixa o menta.

[7]Maria Carme Arnau i Orts, Fragments de cel, Agua Clara

Per acabar el dia, torneu al poble i busqueu-hi el port albuferenc, que durant molt de temps va ser vincle entre la ciutat de València i el llac. Veureu els arrossars i, si no us trobeu amb Ferran Torrent, potser us trobeu amb un dels seus personatges. Aprofiteu i feu petar la xarrada. Sempre n’aprendreu alguna cosa:

 

—“No  et queixes, almenys tens salut.T’aguantes molt bé amb l’edat que tens.

—¿Saps per què, sinyoret?

—No —xuclà fort el del cigar, intentà retindre el fum, però el vent l’escampà.

—Pel peix —va somriure com si acabara de formular el secret més ben guardat—. Menge peix al matí, al migdia i a la nit. Al matí llisa amb all, al migdia llisa amb ceba i a la nit llisa amb ceba i all i una passadeta d’oli. La dona em lleva les espines.

L’oncle Granero havia menjat sempre peix. Abans per necessitat, ara perquè havia fet de la necessitat un plaer.

—¿No t’avorreixes amb tant de peix?

—També menge tenca. I els diumenges la dona fa paella.

[8]Ferran Torrent, Societat limitada, Edicions Bromera.

 

Autor dels textos: Salvador Vendrell

AUTORS:

Joan Fuster    (Sueca,  1922) Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l’assaig històric Nosaltres, els valencians,  va escriure altres generes com l’assiag on va publicar Figures de temps.

Paco Tortosa Nascut a Vallada. Viatger incansable, fotògraf autodidacta i amant del ciclisme. Ha recorregut amb la seua bici el País Valencià i açò li ha permés publicar la seua obra més coneguda Espanya en bici.

Maria Carme Arnau     Alfara del Patriarca (1958).  Començà la seua carrera literària amb la publicació del llibre de poemes Bri de vols. Continuà amb Clissar les hores (1998), Totes les mars són una sola mar (2005), Fragments de cel (2007) i  Itinerari de tendresa (2010) entre d’altres.

Ferran Torrent          (Sedaví, 1951) Les seues obres més rellevants són:  La gola del llop, Gràcies per la propina, L’illa de l’holandès i Societat limitada entre d’altres.

Lluís Guarner          (València, 1902 – 1986)  Va escriure sobretot poesia i assaig.  És autor de diversos estudis sobre poetes valencians de la Renaixença, com ara Teodor Llorente;  i de diverses guies sobre la ciutat de València, entre les quals cal destacar València, terra i ànima d’un país (1974)

Josep Lozano          nascut a Alginet al 1948. É Els seus poemes formen part d’antologies nord-americanes i del volum Carn Fresca (1974). Ha escrit entre altres Poemes home-terra (1971) i Històries marginalsRibera

Xavier Serra    nascut a Sueca en 1967.  El 2009 publicà en l’editorial Afers: Biografies parcials. Els 70 al País Valencià, que incloïa una sèrie de retrats de personatges que han tingut una repercussió sobre l’economia, la política i la cultura al País Valencià.

ON MENJAR:

Al Saler es poden degustar els arrossos típics valencians a algun d’aquests restaurants:

ON DORMIR:

Si us interessa allotjar-vos prop del Saler podem trobar les següents opcions:

LLOCS D'INTERÉS:

El Saler és conegut principalment per la seua platja de la Dehesa del Saler i per conservar les dunes. Es pot gaudir d’aquesta platja als dies d’estiu i com es troba tan a prop de la ciutat de València es pot visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències i l’Oceanogràfic.

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca