El tancat de Pipa

LA RUTA:

El tancat de Pipa

Tancat de la Pipa, Catarroja Imatge: Francesc Vera
COM ARRIBAR?

El tancat de Pipa es troba en el parc Natural de l’Albufera al nort de la llacuna. Es pot accedir de diferents maneres:

La primera amb cotxe fins l’entrada  cal seguir la V-31 fins a Catarroja (eixida 8), continuar fins al Port de Catarroja i seguir el camí rural fins la valla de l’entrada on es pot aparcar el cotxe i seguir el sender a peu.

Altra opció sería aparcar el cotxe al parquing del Port de Catarroja i fer la anomenada ruta blava a peu fins el centre de visirtants el “Motor de la Pipa”. És un recorregut de 5 km i aproximadament es tarda una hora.

L’última opció i amb la que es pot contemplar el paisatge d’una manera diferent es accedir al Tancat de Pipa amb barca,açò és possible des de: el Port de Catarroja: 30 min, la Gola del Pujol: 30 min, El Saler: 40 min i El Palmar: 45 min

No sé si haureu anat—o voleu anar més tard— a dinar a un dels restaurants que donen al port. «S’hi fan bons arrossos i allipebres i d’altres plats típics dels pobles de l’Albufera.»

[1]Ramon Ramon, No sé què mor, Edicions 3i4. I no sé tampoc si heu fet cas al que us recomanen al poble: «Haurien de vindre a Catarroja per aprendre a tastar els aliments bàsics. A Catarroja tenim molt clar que l’allipebre que no cou s’ha de llançar a la séquia: és una bona menja per a les tenques més gorrines».   [2]Ramon Ramon, No sé què mor, Edicions 3i4.

No, no cal fer molt de cas d’algun dels costums. Millor que busqueu el calafat on s’acaba el port i comença la séquia. Si teniu sort, encara hi trobareu diferents tipus de barques: la barca, el barquet, el barquetot o el ravatxol. Busqueu-ne una de vela llatina, que ara s’intenta recuperar, i proveu que us porte al tancat de la Pipa, que disposa d’embarcador.

 

Cenyint-la el vent de llebeig

que amb dolç amanyac l’afina,

impulsant la vela trina

amb un suau papalloneig;

va navegant corredora,

solcant la tesor del llac,

com qui busca el amant

perquè la pena l’acora.

La barqueta pescadora.

[3]Josep Lozano, L’Albufera. Palus Naccararum, Edicions Bromera

També podeu anar-hi a peu o amb bicicleta i, fins i tot, un bon tros amb cotxe. En comptes d’agafar el camí del poble, enfileu el camí cap a Llevant. Poc després, la carretera fa una pujada i s’endinsa per la riba del barranc del Poio cap a l’Albufera. Arribareu a una tanca i, amb cotxe, ja no hi podreu continuar. A partir d’ara, feu com Neus i Antoni:

 

Antoni es para i es mira per primera vegada l’entorn. Van per una senda feta de travessers de fusta, enmig d’una zona de marjal salvatge; a dreta i esquerra l’aiguamoll és ple de vegetació. «Herba», pensa Antoni, que no distingeix entre l’asprella i el lliri, la bova i els joncs. Però li agrada, no sap dir per què. Per a ell, home de ciutat, el lloc té el mateix encant que la selva birmana

Agafats com dos novençans passegen pel sender sinuós que travessa l’espai protegit fins a l’edifici que dóna nom al Tancat, el motor de la Pipa. A mitjan camí es troben un cobert de fusta que serveix de mirador i que s’orienta cap a la llacuna. Camuflats a l’interior, Neus i Antoni, poden veure la fauna de la marjal sense ser vistos. El panorama és de diapositiva del National Geographic. A un centenar de metres hi ha una colònia d’un miler de flamencs que fa parada en el seu cicle migrador. Els ocells camallargs xerrotegen sense parar i despleguen les ales entreviades de roig i blanc. Entremig, els ànecs i les polles d’aigua es capbussen i ho furonegen tot.

[4]Pasqual Alapont, La lloba de la marjal, Edicions Bromera.

 

I podreu comprovar que els tancats de l’Albufera són zones d’arròs, guanyades a poc a poc, a la llacuna.

Primer va consentir que li robaren el seu espai vital, com si no donara importància, ja no a la història, sinó a la geologia; va permetre que els homes de les terres d’arròs, deixant-se seduir per la veu del progrés, ampliaren els seus dominis amb voluntat de ferro i cabassets de terra. Després va consentir que, per millorar les collites, i fer-les més rendibles, els mateixos llauradors la domaren amb canals i comportes. Més tard, va veure com les seues aigües quietes, de transparència secular, començaven a omplir-se de verins blanquinosos i d’objectes immunds que marcien la flora i espantaven la fauna.

[5]Josep Franco, Amb Joan Fuster pel país de l’aigua, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

Ara, però, no uscapfiqueu amb històries tristes. Ara és l’hora de contemplar com «Les aus, en un principi esparses, s’envolen amb la lleugeresa d’un bri d’herba. Després s’inicia l’idil·li entre dues gavines o uns agrons juganers. La mirada s’estiregassa i, com que no abasta el final dels arrossars, s’abalteix i es lliura a la broma de la solana».

[6]M. Carmen Sáez, La remor del vent, El petit editor

 

Autor dels textos: Salvador Vendrell

AUTORS

Ramon Ramon   Catarroja (1970).  El seu primer llibre fou A tall d’incendi. Seguit va publicar tres poemaris més: Primavera inacabada , Contra el desig (1999, premi Manuel Rodríguez Martínez) i Cor desmoblat (2004).

Josep Franco       (Sueca, 1955) És un dels autors més representatius de la narrativa actual. Entre les seues novel·les més conegudes es troben Manuscrit de mossén Guerra,Vent d’Almansa , L’enviat, Les potències de l’ànima i Els hereus de la derrota.

Maria Carme Arnau      Alfara del Patriarca (1958).  Començà la seua carrera literària amb la publicació del llibre de poemes Bri de vols. Continuà amb Clissar les hores (1998), Totes les mars són una sola mar (2005), Fragments de cel (2007) i  Itinerari de tendresa (2010) entre d’altres.

Pasqual Alapont          (Catarroja,  1963) Entre les seues obres destaquen: L’ovella negraL’infern de Marta Pell de corder.  També ha escrit una novel·la per a adults El mal que m’habita (Premi València de Narrativa) i una quinzena d’obres de teatre.

ON MENJAR:

Com bé diu Emili Piera, al Port de Catarroja és el lloc idoni per a menjar un bon allipebre. Trobem alguns restaurants on podem degustar aquest i altres plats  tipic de la gastronomia Valenciana.

ON DORMIR:

Si voleu continuar visitants els altres punts de la ruta literària de l’Albufera o altres punts d’interès al voltant del Portet de Catarroja, es possible allotjar-se a algun d’aquests hotels que es troben a prop:

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca