La Muntanyeta dels Sants

LA RUTA:

Al melic de l’Albufera, la Muntanyeta dels Sants

L’escriptor Ruf Fest Avié, en el seu poema geogràfic Ora Maritima, ens diu que, al melic de l’Albufera, hi havia una graciosa illa poblada d’oliveres amb un temple dedicat a Minerva:

Stagnique medio parua surgit insula

feraxo liuihinc Minerua e sacra

La partida del Clot de la Morereta des de l'esplanada de la Muntanyeta dels Sants. Imatge: Francesc Vera
COM ARRIBAR?

La Muntanyeta dels Sants de la pedra, rep aquest nom per els sants Abdón i Senén, els sants de la pedra. Es troba en el terme municipal de Sueca dins del parc natural de l’Albufera.

Per a arribar amb cotxe es pot accedir travessant el terme de Sueca per la carretera de El Perelló i Les Palmeres, al poc de eixir del poble agafem el desviament del Camí dels Sants.

Es possible aparcar  el cotxe al peu de la Muntanyeta dels Sants.

Avui, aquella illa, la Muntanyeta dels Sants, s’ha convertit en un dels elements més simbòlics del Parc Natural de l’Albufera,on regnen els benissants —beneïts sants— de la «pedra», que vigilen tota la plana de la Ribera Baixa del Xúquer i la immensitat de l’arròs. Quina sort tenen els benissants de poder veure canviar de paisatge unes quantes vegades a l’any! Poden gaudir de les postes de sol amb aigües cristal·lines, que recorden els temps en què la muntanyeta era una illa al mig de l’Albufera. Una illa, amb el seu temple romà, on regnava la popular Minerva.

Joan Fuster, en un treball de joventut que titulà «Significació espiritual de la Muntanyeta dels Sants», ens explica que hi havia tres turons:

[1]Joan Fuster, «Significació espiritual de la Muntanyeta dels Sants», en Elogi del meu poble, Afers.

N’eren tres. Hui, l’afany del llaurador per eixamplar la terra aprofitable, i la poca atenció que han merescut als Ajuntaments de Sueca d’un segle ençà, n’han fet desaparéixer una i, han reduït altra a la mínima expressió. La més gran de totes tres, malgrat estar subjecta a una constant extracció de pedra, encara sobreïx, coronada per l’ermita dels “Benissants”.

«Els documents i les ressenyes fiables ens diuen que l’ermita, que podria datar de principis del segle xiv, va ser completament refeta entre 1611 i 1613 (…) Va ser restaurada, per primera vegada, l’any 1818 (…). Després, se n’han fet més, de restauracions; com ara la que va promoure don Fermí Cortés, quan era regidor»    [2]Josep Franco, Amb Joan Fuster pel país de laigua, Publicacions de l’Abadia de Montserrat       de l’Ajuntament de Sueca. «Va restaurar les dependències de la capella; va penjar a les parets una col·lecció de goigs catalans relatius a sant Abdón i a sant Senén, molt completa; va incrustar-hi ceràmica popular, ‘rajoles’ antigues, de dibuix alegre i colors estudiats; va restituir a la comuna —ara wàter, inodor i asèptic— el títol sardònic i venjatiu de ‘Can Felip V’».

[3]Joan Fuster, L’Albufera, Bromera.

La muntanyeta no és sinó un cimadal insignificant adornat amb mitja dotzena d’oliveres i un ermitori per als sants Abdon i Senén, advocats contra les pedregades. Però des de la seua terrassa es pot contemplar la més gran i profitosa planícia d’arrossars del País Valencià.

L'ermita dedicada a Sant Abdó i Sant Senent a la Muntanyeta dels Sants. Imatge: Francesc Vera

Si és per primavera avançada, el viatger es creuria encallat en el centre d’una quieta llacuna: l’aigua ocupa la inacabable superfície, i únicament la línia prima dels marges i de les motes que separen uns predis dels altres i les casetes disseminades trenquenla seua estricta aparença de cristall. Més tard, les plantes espunten, omplen els camps de verd, espiguen, es dauren amb el rigor de l’estiu, i una olor aspra, penetrant, olor a ferocitat potent, pesa sobre l’aire càlid. A principis de setembre se seguen les messes, i després la terra queda amb el seu ocre original, deserta, en un repòs que sembla desolació. Un cicle de variacions sobre el mateix paisatge.

En hivern, les marjals arrosseres encara tenen una altra explicació: es converteixen en vedats de caça. Els camps baixos, tornats a inundar, s’utilitzen per a tirades d’aus aquàtiques: les pobre palmípedes, que de pas cap a un Sud més benèvol es posen a picotejar els residus de l’arròs, serveixen de fitó a les escopetes esportives.

[4]Joan Fuster, Viatge al País Valencià. Volum 3 de les obres completes,Edicions 62.

Sí, aprofiteu-vos-en i quedeu-vos-hi un poc, i contempleu com els agrons «despleguen llur ales grandioses on els cap tota la llibertat del món (…) Allà a sota l’Ullal de Baldoví, l’Ullal dels Sants, el Filtre verd, la mar intuïda; ací l’ermita dels benissants de la Pedra».

[5]M. Carmen Sáez, La remor del vent, El petit editor.

«És bonic perquè és ric», diuen que va sentenciar Josep Pla quan visità el paratge. Ric, si volen Abdon i Senent, que són els que dicten si ha de pedregar o no.

No us n’aneu sense buscar les llegendes que contava l’ermitana, fa molt de temps, a Joan Fuster:

Sobre els Benissants que rondaven els camps de nit; o sobre la jove, bella i decidida que s’escapà dels seus raptors i s’amagà en la cova del tossal de na Molins, l’autèntic i més antic nom de la Muntanyeta dels Sants, i quan van intentar prendre-la ‘es convertí en un filet d’aigua, en una font argentina i clara.’ Ma iaia la Blanca li hauria explicat, al savi Fuster que aquells ‘filets d’aigua’ són l’origen de les dones d’aigua, les que cuiden les séquies….

[6]Rosa Roig i Manola Roig, Animals de séquia, Edicions 69

La llegenda de la cova, la contà Joan Fuster en el seu treball de joventut. Si la trobeu, la cova, comprovareu que la calcita transparent o blanca es torna rosada, daurada… Encara recorde que, de menut, hi entrava i observava l’aigua que corria a l’interior.

Ah! Se m’oblidava. Abans de tornar a casa o eixir del paratge, passeu per l’ullal de la Baldovina. Hi podeu accedir a través d’una senda.

 

Autor dels textos: Salvador Vendrell

AUTORS

Joan Fuster      (Sueca,  1922) Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l’assaig històric Nosaltres, els valencians,  va escriure altres generes com l’assiag on va publicar Figures de temps.

Josep Franco      (Sueca, 1955) És un dels autors més representatius de la narrativa actual. Entre les seues novel·les més conegudes es troben Manuscrit de mossén Guerra,Vent d’Almansa , L’enviat, Les potències de l’ànima i Els hereus de la

Maria Carme Arnau        Alfara del Patriarca (1958).  Començà la seua carrera literària amb la publicació del llibre de poemes Bri de vols. Continuà amb Clissar les hores (1998), Totes les mars són una sola mar (2005), Fragments de cel (2007) i  Itinerari de tendresa (2010) entre d’altres.

Rosa Roig    (Sueca, 1962),  En març de 2009 va penjar el seu primer post, fet a quatre mans amb la seua germana Manola. Diaris, microrelats, contes breus, articles d’opinió i d’agitació, poesia, perquè escriure és un aprenentatge de cada dia. Entre els seus títols destaquen Joc de dos, Amimals de séquia i Nosaltres els fusterians.

ON MENJAR:

Tant si matineu per vore la eixida del sol com si acudiu al capvespre a la Muntanyeta dels Sants potser us entre gana, podeu acudir als següents restaurants que es troben molt a prop per reposar forces:

ON DORMIR:

Podeu continuar amb la ruta literària de l’Albufera, a l’Ullal de la Baldovina

LLOCS D'INTERÉS:

La Muntanyeta dels Sants es troba en un entorn únic, ja que és amb la muntanya de les raboses els únics turons de tot el Parc Natural de l’Albufera. Rep el nom de la Muntanyeta dels Sants de la Pedra perque va ser explotat com a cantera d’extracció de la pedra durant els anys de posguerra.

En l’actualitat és una microreserva de flora, una figura de protecció autonòmica que té per finalitat protegir la vegetació del paratge.

La Muntanyeta està envoltada d’arrosars, que fan d’aquest un lloc idoni per disfrutar d’unes vistes úniques del capvespre des de la seua terrassa.

L’ Ermita dels Benissants de la Pedra allotjada en aquest paratge está protegida com a Bé de Rellevancia Local (BRL) des de 2007.

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca