L’ullal de la Baldovina

LA RUTA:

L’ullal de la Baldovina

Davant les aigües clares i transparents de l’ullal més gran del parc, comprovareu que paga la pena aturar-s’hi. Observeu com les aigües, només brollar, s’encaminen cap a la marjal per la séquia de Sueca. Acosteu-vos-hi i mireu les llises i les carpes i, asseguts una estona, intenteu sentir com rauquen les granotes:

Ullal de Baldoví, Sueca Imatge: Francesc Vera
COM ARRIBAR?

L’Ullal de  la Baldovina es troba en el terme municipal de Sueca, al Camí de la Villa Teresa. Per a arrivar des de València cal prendre la V-31 fins a Sueca i en sueca prendre el Camí de la Villa Teresa fins a l’Ullal de la Baldovina.

Als nítids ullals de la Baldovina,

damunt verda asprella, prop de la mansega

rauca la granota

Ben lluny de les aus, el parot revola

per damunt del toll, i ben segur s’atura

sobre la canyola.

El renoc botit, amb pas insegur,

pegant tomballons travessa el camí

fent una ganyota.

La gambúsia menja larves de mosquit

al mig del sequiol,

i el fartet cueja el goig dem ser viu.

Engul la garseta, en el malvinar,

goluda, contenta, com si fóra bresca,

un llambrígol llarg.

Dins de l’aigua sona serpeja l’anguila,

l’esmerla refila, i el rossinyol trina

entre els arrossars.

[1]Josep Lozano, LAlbufera. Palus Naccararum, Edicions Bromera.

Sou entre els arrossars:

L’arròs s’estén pertot arreu en ramells que atibaquen els bassals, feixos esquifits enfonsats en l’aigua. Hi juga amb tota una escala de colors diversos que van del verd més fosc al groc més daurat, i rebenta davant els ulls ferint-los sobtadament amb una colpidora llum, un devesall de cels oberts enterbolint les pupil·les. No trobem la paraula escaient per traduir aquest instant roent.

[2]M. Carmen Sáez, La remor del vent, El petit editor.

Podeu contemplar els horitzons oberts i gaudir del silenci i la solitud o, si ho preferiu, d’una bona companyia:

Feia hores que Gregòria i Musa caminaven agafades del braç, seguint una ruta a l’atzar pel mig dels arrossars de Sueca, en una zona pantanosa d’albufera a pocs quilòmetres de València. Era la primera vegada en molt de temps que Gregòria sentia tal fascinació sense que s’interposara cap altura entre ella i la terra, i que passejava plàcidament al costat de l’amiga, engolint-se l’aire a glopades i deixant-se enlluernar pels colors intensos a plena llum del dia. De tant en tant les sorprenia la cridòria indesxifrable d’un esbart d’aus que fugia esporuguida d’algun canyar. Aleshores, els ulls de la Gregòria descobrien un batibull d’ales que canviaven de tonalitat, com les fileres del dòmino quan cauen de tos. I ella esclatava en una rialla incontenible, decantant la nuca cap arrere fins que la perfecta geometria de les marjals se li desordenava dins del cap, i havia de subjectar-se bé a la Salma Musa per no perdre l’equilibri.

[3]Maria Josep Escrivà, “La follia de viure”. Entre dones, Balandra Edicions.

I, si es fa hora de dinar, penseu que esteu al cor de l’Albufera i segur que molt a prop del lloc on es va originar el plat predilecte de la zona:

He tingut la sensació que la paella valenciana —la de conill i pollastre, el plat més universal, de les cuines ibèriques (també un dels més mistificats: la maledicció de les barques)— es va originar a l’Albufera, vull dir, en l’espai físic i cultural comprés entre València i Cullera, entre el Saler i Algemesí. Entre l’horta i els arrossars, ser més precisos seria una temeritat…

[4]Emili Piera, La cuina de lAlbufera (i les marjals), Perifèric Edicions.

Si encara no teniu gana, la podeu fer pensant d’on venen les aigües que brollen per l’ullal. Us podeu entretenir amb aquest trosset d’un vell viatger:

« Gran part de les aigües del Xúquer, distribuïdes per mil canals de rec sobre la terra, segueixen pel seu interior, i juntes amb les que baixaren de les muntanyes s’obrin camins ocults fins brollar per moltes boques en els llocs més fondos…»

[5]A. J. Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reino de Valencia. Albatro Ediciones. Bibliotheca Valentina.

 

Autor dels textos: Salvador Vendrell

AUTORS:

Josep Lozano            Nascut a Alginet el  1948.  Els seus poemes formen part d’antologies nord-americanes i del volum Carn Fresca (1974). Ha escrit entre altres Poemes home-terra (1971), Històries marginalsRibera i El mut de la campana (2003).

Emili Piera   (Sueca, 1954) És autor de les novel·les L’any de la invasióMort al Palau i El punyal d’Abraham (finalista dels Premis Octubre) i de La nostra cuina, i l’assaig Dietari de guerra.

M. Carmen Sáez     Ha publicat tantinfantil com juvenil i entre els seus títols més coneguts destaquen: Carla i el circ dels cacauets, El malvat Pacuco, Unas zapatillas de Jaragua ,Galletas de Camari , Unes espardenyes de Jaragua, Un somriure per a Tandapata. 

Maria Josep Escrivà         (Grau de Gandia, 1968) és poeta i narradora.  Dirigeix la col·lecció de plaquettes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora i editora. És coautora amb Pau Sif de l’antologia Ai, València! Poemes (1017-2002). Amb el també poeta Josep Lluís Roig es va encarregar de l’edició de L’inventari clement de Gandia, fins aleshores inèdit de Vicent Andrés Estellés.

ON MENJAR:

Per si es fa l’hora de dinar, podeu gaudir de la gastronomía valenciana a algún d’aquests restaurants:

ON DORMIR:

Per si voleu conèixer els diferents punts de la ruta literària de l’Albufera, ací teniu unes recomanacions de llocs on us podeu allotjar:

LLOCS D'INTERÉS:

Els ullals de Baldoví i dels Sants es localitzen al terme municipal de Sueca, a les proximitats de la muntanyeta dels Sants de la Pedra. Malgrat l’alteració patida, aquests ullals presenten un bon estat de conservació i mantenen uns valors naturals que li atorguen una elevada significació dins del Parc Natural de l’Albufera.

Els ullals representen brolladors d’aigües subterrànies on han sobreviscut espècies de fauna i flora actualment extinguides. Els ullals formen una sèrie de llacunes que s’han vist reduïdes per l’explotació humana. L’Ullal de Baldoví presenta unes grans dimensions la llacuna central té una superfície pròxima a les 0,45 hectàrees, amb unes profunditats màximes de 3,5 metres.

L’entorn de l’ullal es caracteritza també per la diversitat de paisatges. En aquest enclavament rocós, de gran significació social i cultural, es registren jaciments paleontològics i arqueològics, com també elements arquitectònics singulars.

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca